Recordant a Miquel Maravilla

077_pruden_miquel_78-79

081_neu_al_parc_83-84

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc.
Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.
(Miquel Martí i Pol)


MIGUEL MARAVILLA CASTELL.
TOTA UNA VIDA DOCENT DEDICADA A L’IES SANT VICENT FERRER D’ALGEMESÍ
21-10-2009

Ara és el moment de l’acció de gràcies. Tota la celebració eucarística és una acció de gràcies, però en aquest moment especial volem fer-nos ressò del motiu principal que avui ens convoca. Volem manifestar públicament, a manera de petit homenatge, la nostra estima per l’amic i company que ja no es troba entre nosaltres. Per Miquel. La seua presència, però, es manté ben viva en el nostre record i tot sovint es fa present a cada acte que duem a terme. I això és així, perquè han estat molts i molts els anys que hem compartit amb ell, les vivències que ens han impregnat, les converses que hem mantingut, les innombrables hores que ens hem ocupat en la formació permanent i les hores de treball que hem dedicat a endreçar els laboratoris, el departament o altres dependències de l’institut.

Volem donar gràcies, per la persona que fou Miquel, com a company de treball. En primer lloc, perquè fou un vertader mestre per a tots, tant els alumnes com els companys de professió. Fou un mestre en el sentit que transmetia la devoció per aquesta feina sovint incompresa o no prou valorada per la societat actual, la transmetia als alumnes intentant explicar-se tan bé com fóra possible, fent experiments divertits, per mitjà de les noves tecnologies, obert a tota innovació pedagògica per moltes hores de cursets que requerira la seua implantació. En segon lloc, perquè disfrutava mostrant el caràcter temptatiu de la ciència, el gust per plantejar sempre que fóra possible problemes directament trets de la natura o dels enginys i artefactes fets per l’home, a fi de suscitar preguntes que obriren la ment dels estudiants per així poder donar pas als més ardus coneixements de la ciència més formal. En això ens arrossegava també als companys, plantejant-nos sovint qüestions i debats que mantenien despert l’esperit crític i racional que ha de tenir la nostra professió. En aquest sentit, doncs, també apreníem nosaltres, no només els alumnes. En tercer lloc, perquè Miquel tenia un sentit de la responsabilitat que el feia un model com a professional, intentant sempre fer la feina de la millor manera possible. Així mateix, quan ocupà càrrecs de responsabilitat en l’equip directiu del centre, tractà de gestionar l’organització de la vida escolar de manera que ningú en sortís perjudicat.

124_iogurtins_1993-94

Volem donar gràcies, principalment, per l’amic que fou Miquel. El seu caràcter afable, preocupat sempre pels altres, començant pels alumnes, als que dedicava tot el temps que fera falta per aclarir les tasques a fer, per a guiar el seu treball individual, des de la proximitat que generava la necessària confiança per a fer-li preguntes i comprendre les seues respostes.

206_festa_cou_2000-01

La seua bonhomia i optimisme que transmetia ànim i ganes d’emprendre noves feines, sempre disposat a acceptar nous reptes pedagògics i a compartir amb els companys, que ja ens consideràvem més amics que companys, les tasques necessàries per afrontar-los. Les seues ganes de conversar sobre els més diversos temes feien d’ell un company de viatge i de taula envejable. Sempre hi havia algun aspecte que discutir o sobre el que opinar en les reunions, en els dinars i en els temps lliures. La seua generositat feia d’ell la persona apreciada en la que podies confiar en un moment determinat que necessitaves ajuda. Per tot això volem donar gràcies.

Els qui creiem donem gràcies a Déu per Miquel, per tota una vida dedicada als altres. Els que tinguen altres creences també poden estar contents, perquè tots nosaltres hem tingut el goig de compartir amb ell un temps, més llarg o més curt, però sens dubte intens.

Miquel, allà on et trobes, et tindrem sempre en el cor i tot el que hem viscut junts farà que sempre estigues entre nosaltres com si mai te n’hagueres anat.

Nelo Traver
Catedràtic de Física i Química
Professor de l’IES Sant Vicent Ferrer des de l’any 1987


LA REFERÈNCIA DEL SISTEMA
Jo confesse, Miquel,
que és per ser com tu
que vaig escollir aquest ofici.

A qui més desitjava per company
després d’haver-me estat professor.
En qui he descobert amb meravella
l’elixir de l’etern alumne
el col·lagen intravenós
de la incessant ànsia per aprendre.

Una càlida paraula
rere un fals fred bigoti.
Col·lega en la música
rival en futbet
atent a la natura
sensible a les arts
i a la Bellesa.

La prova axiomàtica
que amb claredat i rigor
ordenant les coordenades
esdevé senzill allò complex.

Si he estimat la Física
si he estimat la docència
si he estimat el meu institut
i he tornat per tornar a estimar-lo

si no he quedat defraudat
en la retrobada
com la Penèlope de Serrat

si he aprés
que estime aprendre

si he aprés…

per tu és.

Joaquim Matalí
Professor d’Informàtica de l’IES Sant Vicent Ferrer des de l’any 2004


laboratori

Foto feta per Miguel en el Laboratori.

pati

Miguel amb alumnat (Ximo Matalí entre ells) i Carmen Ballester
(amb barret, en aquella època professora de Matemàtiques)

1991_-_Equip_de_Jubilats_i_Pensionistes

Foto cedida per Pepe Esteve Adam. Agenollat: Vicent Castell, i a la gatzoneta, Miguel, formant part de l’equip de Jubilats i Pensionistes, l’any 1991.

miguel_024

Paco Llàcer i Miguel, amb dues ex-alumnes (Carmina Guitart, ara professora, i Sílvia Navarro) celebrant el 25è aniversari de la promoció de 1982.

Et pot agradar...