Vocabulari Tema 1

VOCABULARI BÀSIC DE GEOGRAFIA FÍSICA.

TEMA 1. L’espai geogràfic espanyol. Diversitat geomorfològica.  (Vocabulari en PDF)

ALBUFERA: Llacuna d’aigua salada, situada en terres baixes contigües al mar i separat d’aquest per un cordó litoral en la que existeixen diverses obertures al mar, per les quals surt i entra aigua. (Dibuix pàg. 44)

ANTICLINAL: És la part convexa d’un plec simple. (Dibuix pàg. 37)

BADIA: Penetració del mar en la costa, formant una zona ampla i corba al litoral, més menuda que un golf. (pàg. 44)

BADLAND: Modelat de direcció originat quan l’aigua torrentada desgasta superfícies margue-argiloses. Origina xaragalls(1) i fenedures(2) estretes i profundes separades per arestes, que creen una topografia abrupta similar a una muntanya en miniatura. (Fotografia pàg. 34)

CALCÀRIA: Roca sedimentària, formada a l’exterior de la terra a partir de roques preexistents o organismes preexistents, depositats després d’haver segut transportats pels rius, oceans, vent o el gel. Es compon fonamentalment de carbonat càlcic. (pàg. 33)

CALDERES: Són grans cràters circulars, originats per l’explosió o enfonsament d’un volcà. (Dibuix pàg. 48)

CAMPIÑA: Planes baixes suaument ondulades recorregudes pels rius, que es formen on els páramos han sigut erosionats i afloren les margues i argiles dels nivells inferiors. (Dibuix pàg. 35)

CIM: Punt més alt d’una muntanya.

CIRC GLACIAL: La depressió on s’acumula el gel de les glaceres. (Dibuix pàg. 30)

CONGOST o GORGUES: Són valls estretes i profundes, emmarcades per vessants abruptes causats pels rius. (Fotografies pàg. 38 i 47)

CON VOLCÀNIC: Són elevacions còniques obertes en el cim. Es van originar per l’amuntegament de materials volcànics al voltant de la boca d’emissió, com cendres i lapil·lis(3) o pedres xicotetes. (Dibuix pàg. 48)

COVA: Cavitat natural que es desenvolupa baix la superfície del sòl. Es creen quan s’infliltra aigua per les fissures del terreny calcari i circula de manera subterrània. (Dibuix pàg. 33)

DELTA: Són ixents costaners que es formen quan el riu aporta més sediments dels que pot redistribuir el mar, ja que es tracta d’una massa d’aigua tranquil·la, sense corrents forts ni onatge excessiu. (Dibuix pàg. 44)

DEPRESSIÓ: Concavitat en la superfície de la terra situada davall del nivell del mar o davall de les regions veïnes. (Fotografia pàg. 41)

DOLINA: Són cavitats que s’originen als llocs on l’aigua s’estanca. Hi ha de diverses formes (circulars, d’embut, de pou) i poden unir-se amb unes altres cavitats pròximes, creant depressions de traçat complicat que s’anomenen uvales. (Dibuix pàg. 33)

DUNA: Monticles d’arena típics de les costes arenoses. Es forma pel transport i l’acumulació d’arena pel vent, que es fixa gràcies a la vegetació. (Fotografia pag.45)

FALLA: És un trencament terrestre amb separació de blocs fracturats. (Dibuix pàg. 30)

FLETXA LITORAL: Són línies d’arena que prolonguen les costes rectilínies i arenoses cap a l’interior de la badia. Es formen pel transport de l’arena cap a la badia per deriva litoral i solen tenir l’extrem corbat cap a terra. Poden unir-se amb altra formada a la part oposada i donar lloc a una barrera contínua d’arena o CORDÓ LITORAL. (Dibuix pàg. 44)

FOIA: Depressió menuda.

EROSIÓ: És l’atac, la modificació i el desgast del relleu per part de determinats agents erosius que poden ser climàtics, atmosfèrics i biològics.

GLACERA: Grans acumulacions de gel a les capçaleres de les valls. (Dibuix inferior pàg. 30)

GRANIT: És una roca magmàtica plutònica, formada a l’interior de la terra i solidificada a partir de l’estrat de fusió quan és obligada a ascendir cap a la superfície. Està integrada per quars, feldespat i mica. (Dibuix i foto pàg. 32)

LAPIAZ o RASCLERS: Presenten formes variades:

– Solcs (surcos) oberts per les aigües de vessament sobre els vessants o sobre superfícies amb fisures.

– Cavitats estretes separades per arestes agudes, formades als punts on la topografia de detall permet una millor retenció de l’aigua. (Dibuix pàg. 33)

MALLOS: Són torrasses rocoses formades a partir de fractures verticals i perpendiculars sobre una superfície plana. (Fotografia superior pàg. 42)

MALPAÍS: Són terrenys abruptes formats en solidificar-se ràpidament les colades de lava en forma d’ones o de blocs. Paisatge de les illes canàries. (Dibuix pàg. 48)

MARESMA: Planes de fang típiques de les badies baixes. Es formen amb els sediments aportats pels rius que les travessen i pel mar, que les cobreix en plenamar i les deixa al descobert en baixamar. Aquests sediments acaben reblint la badia i originen planes de fang. Sobre aquestes creixen plantes salobres. (Dibuix pàg.44. Està indicat com a llac)

MESETA: Superfície plana o lleugerament inclinada resultat d’un intens procés d’erosió i a una altitud superior als 400 metres. (Exemple: La Meseta espanyola)

PLATJA: Tram de costa formada per depòsits marins i sediments. (Fotografia inferior pàg. 45)

PÁRAMOS (erms): Superfícies planes i elevades, coronades per un estrat calcari més resistent a l’erosió. Són nombrosos en la zona oriental de la submeseta nord. El seu sòl està poc desenvolupat (rocallós o pedregós) i, per tant, pobre en vegetació. (Dibuix pàg. 39)

PENYA-SEGAT: Costes que penetren amb un fort pendent en el mar. (Fotografia inferior pàg. 46)

PEUS DE MONT: Terres planes, lleument inclinades entre les serres exteriors i el centre de la depressió.

RAS/RASOS: Serres escalonades paral·leles a la costa. (Fotografia superior pàg. 45)

RELLEU ARGILÓS: Es compon de materials sedimentaris poc resistents (argiles, margues i guixos) depositats al final del terciari i en el quaternari. (pàg. 34)

RELLEU CÀRSTIC O CALCARI: Relleu on la roca predominant és la calcària, una roca dura que es fractura i forma clivells o diàclasis, però es dissol fàcilment en aigua de pluja, sobretot a través de les diàclasis. (pàg. 33)

RELLEU GRANÍTIC: Relleu on la roca predominant és el granit i el modelatge d’aquest relleu està determinat per aquesta roca que és cristal·lina i rígida, sensible a diverses formes d’alteració.(pàg. 32)

RIA: Vall fluvial envaïda pel mar, bé per l’enfonsament de les terres costaneres o per una elevació del nivell del mar.

SEDIMENTACIÓ: És el depòsit sobre l’escorça terrestre, continental o marina, de materials sòlids procedents de la disgregació de les roques (sedimentació detrítica) o de substàncies en dissolució (sedimentació química).

SERRALADA: Vast conjunt de muntanyes, conques intramuntanyenques, valls, etc.

SERRALADES DE PLEGAMENT: Grans elevacions muntanyenques que van sorgir en l’orogènesi de l’era terciària pel plegament de materials sedimentaris, fonamentalment calcaris, depositats pel mar en l’era secundària. (Fotografia de la dreta pàg. 28)

SINCLINAL: És la part còncava d’un plec simple. (Dibuix pàg. 37)

SÒCOL: Són planes o altiplans formats en l’era primària o paleozoica com a resultat de l’arrasament per l’erosió de serralades sorgides en les orogènesis   (=formació de muntanyes). (Dibuix pàg. 27)

TERRASSA FLUVIAL: Antigues planes d’inundació abandonades pel posterior encaixament fluvial. Són fruit de les alternances climàtiques del quaternari. (Dibuix pàg. 31)

TERRASSA MARINA: És una antiga platja que ha quedat més alta que l’actual nivell de la mar per l’elevació de la costa o per descens del nivell de la mar.

TÓMBOL: Són cordons d’arena que uneixen illots rocallosos a la costa (Ex: Penyal d’Ifach a Calp). (Dibuix pàg. 44 i fotografia pàg. 46)

TOSSAL TESTIMONI: Cims aïllats originats per l’erosió diferencial entre materials durs i tous. Són freqüents en la Submeseta nord. (Dibuix pàg. 35 i fotografia pàg. 36)

————————————————————————————

(1) xaragall: regueró que forma l’aiguada de la pluja, etc., en escórrer-se per un terreny inclinat, escorranc.

(2) fenedura: esquerda, badall, clivella.

(3)lapil·lis: materials piroclàstics expulsats per un volcà, constituïts per xicotetes pedres esponjoses de tamany intermedi.

Et pot agradar...