La determinació de la consciència (Marx)

Al segle XIX, la consideració d’allò que som es complica. I si la consciència estiguera determinada per processos més amplis que la comprometen només com a part d’ells? I si fora només un “reflex”, una conseqüència, d’una realitat material? I si només fóra una part de la nostra experiència, la que millor coneixem, però existiren parts de la nostra personalitat que ignoràrem? I si, en definitiva, la consciència que cadascú de nosaltres té d’ell mateix fóra un profund error?

“Aquesta , en fi, és la realitat: determinats individus […] productivament actius entren en relacions socials i polítiques determinades. En cada cas particular l’observació empírica ha de mostrar empíricament, sense cap mena de mistificació ni d’especulació, la conexió que hi ha entre l’estructura social i política i la producció. L’estructura social i l’estat són sempre el resultat del procés de la vida de determinats individus, però de individus no tal i com poden aparéixer en la representació pròpia o d’altre, sinó tal com són realment, és a dir, tal com operen, com produeixen materialment, i per tant, tal com actuen dins d’uns límits, d’uns presupòsits, d’unes condicions materials determinades i independents del seu arbitri.

La producció de les idees, de les representacions i de la consciència és d’antuvi lligada directament a l’activitat material i a les relacions materials dels homes, és el llenguatge de la vida real. Les representacions, el pensament, la comunicació espiritual entre els homes, apareixen ací encara com a emanació directa del seu capteniment material. Això és igualment vàlid per a la producció espiritual, tal com es presenta en el llenguatge de la política, de les lleis , de la moral, de la religió, de la metafísica, etc., d’un poble. Els productors de les representacions, de les idees, etc., són els homes reals, operants, tal com són, condicionats per un determinat desenvolupament de les seues forces productives i de les relacions corresponents fins a les formacions més amplies. La consciència no pot ser mai res més que l’ésser conscient, i l’ésser dels homes és el procés real de la seua vida. Si en tota ideologia els homes i les seues relacions apareixen cap per avall com en una càmera obscura, aquest fenomen és el resultat del procés històric de la seua vida, tal com el capgirament dels objectes en la retina ho és del seu procés físic immediat.

Ben aviat al contrari de la filosofia alemanya, que baixa del cel a la terra, ací es puja de la terra al cel. És a dir, que no es parteix del que els homes diuen, s’imaginen, es representen, com tampoc dels homes dits, pensats o imaginats, per arribar als homes de carn i ossos, sinó al contrari, parteix del homes realment actius, i a través del procés real de la seua vida es descriu també el desenvolupament del reflexos i ressons ideològics d’aquest procés vital. Les formacions nebuloses al cervell dels homes són sublimacions necessàries del seu procés vital material, constatable empíricament i vinculat a presupòsits materials. Amb això, la moral, la religió, la metafísica i qualsevol altra ideologia, així com les formes de consciència corresponents, no mantenen gaire més temps l’aparença d’autonomia. No tenen ni història ni desenvolupament propis sinó que a mesura que les homes desenvolupen la pròpia producció material i les relacions materials, alhora que modifiquen la seua relatitat, modifiquen també el seu pensament. No és la consciència la que determina la vida, sinó la vida qui determina la consciència. En la primera forma de considerar, hom parteix de la consciència com a individu viu; en la segona […] de l’individu real i viu i considera la consciència només en tant que la seua consciència. Aquesta forma de considerar [parteix dels] homes, no fixats i aïllats d’una manera fantàstica qualsevol, sinó en el seu procés de desenvolupament real, empíricament evident, sotmés a condicions determinades. Tan aviat com aquest procés vital actiu és representat, la història deixa de ser un recull de fets morts, com entre els empírics on encara són abstractes, o una acció imaginària de subjectes imaginaris, com entre els idealistes”.

 

QÜESTIONS SOBRE EL TEXT:

1) Senyala el tema, el problema i la tesi del text.

2) Les idees, segons Marx, “venen del cel o de la terra”? Narra una anècdota que demostre que vénen de la terra i una altra que demostre que vénen del cel. Quina de les dues seria marxista i quina idealista.

3) A qui dirigeix Marx les crítiques en el text exposat?

4) Quin és, segons l’autor, l’objecte d’estudi?

5) Posa algun exemple on les idees apareixen, com diu Marx, per servir a finalitats pràctiques.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Et pot agradar...