Hegel: la història universal

“Així com el germen conté la naturalesa completa de l’arbre i el sabor i la forma del seus fruits, així també els primers rastres de l’esperit contenen virtualiter la història sencera.

Segons aquesta determinació abstracta, es pot dir que la història universal és l’exposició de l’esperit, de com l’esperit labora per arribar a saber allò que és en si. Els orientals no saben que l’esperit, o l’home com a tal, és lliure. I com no ho saben, no ho són. Només saben que hi ha un que és lliure. Però precisament per això, eixa llibertat és només caprici, barbàrie i mansuetud, com accident casual o caprici de la natura. Aquest un és, per tant, un dèspota, no un home lliure, un humà. La consciència de la llibertat només ha sorgit entre els grecs; i per això han estat els grecs lliures. Però igualment ells com els romans només saberen que uns quants són lliures, però no que ho és l’home com a tal. Plató i Aristòtil no saberen açò. Per això els grecs no només tingueren esclaus i estigué la seua bella llibertat vinculada a l’esclavitud, sinó que també eixa llibertat seua fou, en part, només un producte accidental, imperfecte, efímer i limitat, alhora que una dura servitud de l’humà. Només les nacions germàniques han arribat, en el cristianisme, a la consciència que l’home és lliure com a home, que la llibertat de l’esperit constitueix la seua més pròpia naturalesa. Aquesta consciència ha sorgit per primera vegada en la religió, en la més antiga regió de l’esperit. Però infondre aquest principi en el món temporal era una altra tasca, la solució i el desenvolupament de la qual exigeix un difícil i llarg treball d’educació. Amb el triomf de la religió cristiana no ha acabat, per exemple, immediatament l’esclavitud; ni menys encara la llibertat ha dominat de seguida en els Estats; ni els governs i les constitucions s’han organitzat d’una manera racional, fundant-se sobre el principi de la llibertat. Aquesta aplicació del principi al món temporal, la penetració i organització del món per dit principi, és el llarg procés que constitueix la història mateixa. Ja he cridat l’atenció sobre aquesta diferència entre el principi com a tal i la seua aplicació, o siga la seua introducció i desenvolupament en la realitat de l’esperit i de la vida; tornarem de seguida sobre açò, ja que és una determinació fonamental de la nostra ciència i l’hem de fixar essencialment en el pensament. Aquesta diferència que acabem de fer ressaltar respecte al principi cristià, l’autoconsciència de la llibertat, existeix també essencialment respecte al principi de la llibertat en general. La història universal és el progrés en la consciència de la llibertat -un progrés que hem de conéixer en la seua necessitat.”

Lliçons sobre la filosofia de la història universal

 

ACTIVITATS:

1) Com és concebuda la llibertat en aquest text, com a característica dels individus o de les societat? Per què?

2) De quina “determinació abstracta” parla Hegel en el text? Podries enunciar-la amb altres paraules?

3) A què és aplicable la determinació abstracta i regla general?

4) Quines diferències hi ha entre les diferents etapes que enumera l’autor al llarg del text?

5) Què diferencia especialment l’última d’elles?

6) Una vegada s’arriba a la consciència de la llibertat, ja són lliures els pobles? Per què?

7) Quina distinció fa Hegel al respecte?

8)Com defineix l’autor “història universal”?

9) Podries posar un exemple on siga visible la diferència hegeliana entre “ser lliure” i “tenir consciència de ser lliure”? Explíca’l.

10) Quines similituds i diferències estableix Hegel en aquest text entre “esperit” i “naturalesa”?

 

 

Et pot agradar...