Articles de Fuster sobre la llibertat

L’exorcisme” en el Sagitari, de Joan Fuster

Repassant un vell llibre de Max Horkheimer –un d’aquells purés sòcio-filosòfics de l’Escola de Frankfurt-, trobe una aguda frase incidental: “N’hi ha prou de no mirar obedientment el televisor per a ser ja subversiu…” Jo l’atenuaria una mica: això de “subversiu” no sempre serà segur. Posem-hi una altra cosa. “Escèptic”, per exemple. ¿O potser fóra rebaixar-ho massa? En tot cas, l’important és l’adverbi. Perquè, en general, l’actitud dels consumidors de televisió consisteix a “mirar obedientment”.

Jo no sóc, que conste, del qui estan en contra de la “tele”, dels qui es neguen a “mirar-la” (que seria com posar el cap sota l’ala, segons la tàctica de l’estruç). Pense que es tracta d’una proposta tecnològica de profundes conseqüències col·lectives, culturals o no, més aviat no, que determinen idees o comportaments en un grau decisiu. Vull dir: és l’instrument d’”alienació” més poderós que existeix ara com ara. I ben difícil de contrarestar.

De moment, l’única solució que hi veig seria la de superar-ne la fascinació: “no mirar obedientment”. Feu-ho de tant en tant, si podeu. De sobte, la televisió esdevé tota una altra cosa: una font de comicitat, d’ira, de reflexió, d’incredulitat, de fàstic. No la televisió d’ací o d’allà: totes les televisions.

El mal no ve sempre dels “continguts”, que, esporàdicament, poden ser positius: ve de la nostra “obediència”. De la nostra falta d’esperit “crític”. Amb els ulls i les orelles “crítics”, la televisió es pot convertir fins i tot en estimulant. I en última instància, hi descobrim de quin mal hem de morir, quan milions i milions de televidents, mentrestant, la miren sense precaucions…

 

  1. Tema, problema i tesi del text.

  2. Quin és “l’adverbi” que accentua Fuster en el text de l’autor de l’escola de Frankfurt i quina “rectificació” proposa Fuster a Horkheimer?

  3. Segons el text, hem de mirar la televisió o no?

  4. D’on ve el mal de mirar la televisió, segons Fuster?

  5. Què pot tenir de positiu mirar-la, si és que en té quelcom de positiu?

(Pots fer una llista de convenients i inconvenients en mirar la tele que apareixen en el text per tal d’aclarir aquestes dues qüestions 4 i 5)

  1. Com entén Fuster el ser “crítics”?

  2. Posa algun exemple real, quotidià, on es mostre el que diu Fuster al text.

 

 

 

Nota sobre la llibertat”, en Sagitari, de Joan Fuster

No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas, per evitar mals majors. Però tingueu present que les lleis, sota qualsevol règim, sempre han estat dictades per “prohibir”. I si en trobeu alguna que sembla facilitar “llibertats”, fixeu-vos-hi, perquè només ho sembla. Les “declaracions” són una altra cosa: són declaracions de “principis”. I parlen de “drets”: els drets de l’home i del ciutadà, per exemple. Us auguren i prometen tants “drets” que, si fos de veres, això seria la glòria celestial. Però no: hi ha les lleis. Fins i tot –com en la vigent Constitució espanyola – parlen de “llibertats”, però de seguida hi trobareu una clàusula precautòria en la qual ja us adverteixen que aquestes “llibertats” seran “regulades” després, d’una o d’una altra manera. Amb la “regulació” corresponent advertireu de seguida que tot són “prohibicions” que la gent que té el poder aplicarà com li plaurà. Convé no oblidar-ho. En la mesura que vivim –si hi vivim- en “llibertat”, només és la mesura de “llibertat” que el poder ens atorga. La mitologia de la “llibertat”, tan estimada, és una fal·làcia. Tot s’ha de dir: kantianament, les “llibertats” no poden ser llibertats si no són respectuoses amb les altres “llibertats”. D’acord. Però entre això i les lleis habituals hi ha una distància abismal. Cada llei que –cada dia- emana del poder, retalla una llibertat. Rarament la llibertat dels amos, però sempre la dels subalterns: la de les “classes subalternes”. I que s’autoenganye qui vulga enganyar-se. I per això les lleis sempre han fet por. I per això, en el Codi Civil espanyol, hi ha una ratlla definitiva que diu: “la ignorancia de la ley no excusa de su cumplimiento”… Apa, a “cumplir la ley”! La llibertat, podem llegir-la en un poema de Paul Éluard…

 

  1. Tema, problema i tesi del text.

  2. Quina és, segons l’autor, la finalitat de les “lleis”? En què es diferencien de les “declaracions”?

  3. Què vol dir fuster amb l’expressió “la mitologia de la llibertat” en aquest text?

  4. Què significa “fal·làcia” en aquest context?

  5. Com interpretes el final: La llibertat, podem llegir.la en un poema de Paul Èluard…”?

  6. Busca exemple de lleis amb les seues regulacions corresponents (amb les clàusules precautòries).

 

Et pot agradar...