Història del Centre

50 anys de vida de l’Institut Sant Vicent Ferrer – Lluís Escartí, ex alumne

Feliç aniversari!

La visita de Franco a Algemesí el 12 de maig de 1947, a instàncies de l’alcalde, Salvador Castell -aleshores també diputat provincial-, va ser decisiva en la creació de l’Institut Laboral, una de les fites culturals més importants de la història recent del nostre poble.

“Vull dir-vos -prometia Franco des del balcó de l’Ajuntament- que el primer institut laboral d’ensenyament que en la província de València fundarem serà a Algemesí”. Per acomplir parcialment la promesa -els instituts d’Alzira i de Gandia ja funcionaren el curs 51-52-, la lenta màquina administrativa inicià un llarg procés que culminaria finalment el 1953, amb l’inici de la construcció de l’edifici que albergaria l’institut. Mentrestant, elegit ja el professorat, i amb ganes de posar-se en marxa, es decidí començar els estudis de Batxiller Laboral Industrial de manera provisional en les instal·lacions de l’Hogar Rural, cedides pel Front de Joventuts. El tribunal d’ingrés, format per María Cruz Villar, Arturo Monleón i Gregorio F. Jiménez, el 21-11-53, aprovà els 32 alumnes presentats a l’examen. El 30-11-53 va ser una fita important en la història de l’Institut Laboral: 34 alumnes -dos havien aprovat l’ingrés a l’institut de Xàtiva-, dues professores, sis professors, una administrativa i un conserge iniciaren el primer curs acadèmic.

Formaven l’equip docent: Mª Cruz Villar Pèrez, Matemàtiques; Mª Desamparados Martí Calvo, Ciències; Francisco Roca Traver, Geografia i Història; Gregorio F. Jiménez Salcedo, Llengua Castellana; Santiago Rodríguez García, Dibuix; Carlos Cebrián Julián, Formació Manual en l’especialitat de Mecànica; Arturo Monleón Graus, Formació Religiosa, i Joaquín Micó Gomis, Educació Física i Formació de l’Esperit Nacional. Va ser nomenat Director Francisco Roca i Cap d’Estudis, Joaquín Micó. Personal no docent: Margarita Escartí Chaves, oficial administrativa, i José Girbés Hervás, conserge. El curs 54-55 s’incorporaren dos professors més de Formació Manual: Jaime Descals Aracil, en l’especialitat de Fusta, i Pedro Gironés, en la d’Electricitat.

El professorat, format majoritàriament per gent jove i amb ganes de treballar, prompte s’adonà del desconeixement que hi havia entre la població del que era un institut laboral i per a què podia servir. Calia trencar aquella atmosfera de recel, de suspicàcia, i informar d’aquell nou pla d’estudis, que preparava l’alumnat tant per al món del treball com per a realitzar estudis posteriors.
Aprofitant el dinamisme de Ràdio Algemesí, Paco Roca i Gregorio Jiménez presentaven “Ventana abierta del Instituto Laboral”, un programa diari per a donar a conéixer el Centre: matèries que s’hi impartien i activitats extraescolars ( esdeveniments esportius, visites i excursions culturals, intercanvis amb alumnes d’altres poblacions…) Un altre programa setmanal “Semilla al viento”, informava de les diferents especialitats dels instituts laborals i les possibilitats d’estudis en acabar el batxillerat professional.

Per a donar-se a conéixer l’Institut s’obrí a l’exterior: s’oferiren les seues instal·lacions i s’invità a la gent a visitar-lo i a conéixer-lo de prop; s’organitzaren conferències, xarrades-col·loquis, i projeccions de cine, no sols a Algemesí, també als pobles de la rodalia. Aquella campanya informativa donà resultat: la matrícula augmentà any rere any i l’Institut “Sant Vicent Ferrer” es convertí en un centre educatiu de gran importància per a Algemesí i per a molts pobles de la Ribera. En el primer curs -1953-54- sols hi havia 2 alumnes forasters; tres anys després els no residents eren el 50 % de la matrícula, i en cursos posteriors, fins i tot, en ocasions, superaven aquest percentatge. En aquell lloc estret del carrer Sant Sebastià eren tantes les carències i tantes les ganes d’amplitud que, malgrat que encara no s’havien rematat les obres de construcció del nou edifici, el 1955 ens passàrem a les noves instal·lacions. Durant el curs era habitual trobar-se amb obrers acabant faenes, al final de les quals ens varen deixar un Institut ben polit. L’última obra entregada va ser el saló d’actes, estrenat el 23 d’abril del 1956, dia del Llibre. No cabia millor estrena. El Centre ja disposava d’un lloc adequat per a realitzar celebracions i activitats de gran grup. També el poble: els primers Jocs Florals -1956-, organitzats pel Club Universitari acabat de nàixer, tingué lloc al saló d’actes de l’Institut. El Centre es convertí en un referent cultural. Allí es celebraren nombrosos actes: cicles de cine educatiu, conferències, exposicions, concerts, teatre, vetlades poètiques, projeccions del Cine Club… fins i tot cursets intensius d’anglés per a gent del comerç i l’exportació.

Un nou vincle uniria més encara l’Institut amb la població, quan en novembre de 1957 la biblioteca del Centre es convertiria en Biblioteca Pública. De la seua importància parlen els 3.134 llibres que disposava el curs 1958-59 i més de 3.500 prèstecs de llibres durant les 468 hores de servici. Quatre anys després la biblioteca tenia 743 socis, disposava de 4.402 volums i es varen realitzar 6.129 prèstecs domicialiaris.

El curs 59-60 s’inicià el batxillerat femení. Això sí, superades les obres d’adaptació del Centre- calia “disposar de lloc independent, on poguera impartir-se l’ensenyament sense que en cap cas es permetera la coeducació”-, les 46 alumnes que aprovaren l’examen d’ingrés accediren al primer curs. Un nou potencial humà anava a enriquir la vida de l’Institut. Quan s’acabà d’implantar el Batxiller Laboral Superior femení -5 cursos i Revàlida tenia el Batxiller Elemental i dos cursos i Revàlida, el Superior- l’Institut “Sant Vicent Ferrer” arribà a tindre una matrícula de quasi 1.000 alumnes, la meitat procedents d’Albalat, Guadassuar, Polinyà, Benifaió, Almussafes, l’Alcúdia, Benimodo, Carlet, Sollana, Benicull, Fortaleny, Riola, Sueca, Corbera, Alzira, Car­caixent i d’altres llocs més distants. Per a atendre tanta gent, aquella plantilla inicial de 8 professores i professors acabà sent de 70.

El curs 1967-68 el Batxiller Laboral es transformà en Batxiller Unificat: 4 cursos i Revàlida tenia l’Elemental i 2 cursos i Revàlida, el Superior. L’any 1975 s’implantà el B.U.P. -Batxillerat Unificat Polivalent, de 3 anys, i 1 Curs d’Orientació Universitària -C.O.U. El primer tram de l’antic batxiller quedà en les escoles amb la implantació de l’E.G.B.

El curs 1989-90 es va iniciar la línia d’ensenyament en Valencià. L’any 1997 vingué l’última reforma: l’ESO: dos cicles de dos cursos i dos anys de batxiller.

La progressiva creació d’instituts en els pobles pròxims i la implantació de l’ESO en les escoles privades anà reduint la matrícula del Centre; actualment (any 2003) és de 570 alumnes. Els pioners, aquells primers alumnes de l’Institut, tenien el seu uniforme: jersei blau marí amb una ratlla blanca en les mànegues i en el coll de punta, l’escut del Centre en la mànega i una boina d’un blau intens. També el seu himne, lletra de Gregorio Jiménez i música de Miguel Esparza. I el seu grup coral, dirigit per Pepita Barberà i Miguel Esparza. I el que és el més important: per a reforçar el vincle de comunicació, nasqué una revista trimestral de 20 pàgines, “MARJAL”, on durant 24 anys -1954-78- es reflecteix la vida del Centre i els esdeveniments més destacats del nostre poble. El buit informatiu que es va crear el 1952, en què va desaparéixer el butlletí d’informació municipal amb motiu de la inauguració de la ràdio local, el va ocupar en bona part “Marjal” dos anys després. La revista prompte es convertiria en una eina cultural. Als nombrosos treballs publicats per professors i alumnes del Centre cal afegir una llarga llista de col·laboradors; uns, fills d’Algemesí; altres, professors de la Universitat i gent invitada a participar-hi. Impossible fer-ne referència exhaustiva en aquesta curta reflexió.

Queden com a mostra les aportacions de treballs sobre temes locals presentats per Martí Domínguez Barberà, Manuel Sanchis Guarner, Juan Segura de Lago, José Moreno Gans, Joaquín Pérez Gutiérrez, Eduard Sarrió Gonçalvo, Amadeo i Pepe Llácer Castañer, Juan García Rigal, Eduardo Ranch, Vicente Igual Ferrer… Articles a càrrec de José Soler Carnicer, Nicolás Primitivo Gómez Serrano, Vicente García Lluch, Miguel Tortajada Hernández, Emilio Navarro, Ignacio Docavo Alberti… Creacions poètiques algunes guanyadores dels Jocs Florals organitzats pel Club Universitari- de Alfonso Ramón i García, Joaquín Bresó Maravilla, José L. Vallejo, Gregorio Jiménez, Amadeo Llácer, Benito Segura, Ricardo García Blasco… Entrevistes a alcaldes de pobles de la comarca…Escrits de l’Scooter Club, del Cine Club, de la Cooperativa, del Frente de Juventudes, de la Falange… Cal ressenyar l’aportació del Seminari d’Estudis Comarcals, format per un grup d’exalumnes i alumnes de 5é, que publicaren treballs sobre Algemesí: “El cementeri vell” i “L’ermita de Sant Onofre”; Carcaixent: “L’ermita de Ternils”, “La Marqueseta” i “Personatges il·lustres”; Polinyà del Xúquer :”El Santíssim Crist de la Sang”, “El Calvari” i “Notes històriques”; Benifaió: “L’església de Sant Pere”, “Notes sobre Benifaió” i “Breu història de la parròquia”; Guadassuar: “Notícies sobre la història de Guadassuar” i “La parròquia i la devoció mariana”; Albalat: “El Crist de les campanes”; L’Alcúdia: “Nostra Sra. De Loreto”… “Marjal” deixà de publicar-se el 1978. Coetània a “Marjal” hi hagué una revista feta pels alumnes, “Marjal Juvenil”. Posteriorment, durant tota la dècada dels 90 aparegué una altra molt interessant i ben maquetada: “Asterisc”. Finalment, l’any 2001 nasqué l’última: “Punt i apart”.

Cal recordar que, en l’àmbit esportiu, l’Institut “Sant Vicent Ferrer” va ser pioner a Algemesí en la pràctica de l’atletisme i d’esports com el voleibol, del bàsquet i, sobretot, l’handbol, i que han estat moltes les colles de teatre que s’han creat.

Des d’aquell curs 1953-54, en què s’encetà un camí de formació en una ciutat, on els estudiants universitaris no arribaven a una vintena, a l’actualitat, en què s’ha produït una enorme transformació cultural, han passat 50 anys. La importància que l’Institut “Sant Vicent Ferrer” ha tingut per a la nostra ciutat es fa manifesta. Tanmateix poden argumentar en referència als pobles del voltant que buscaren en el nostre Institut un motor de canvi. I el trobaren.

Han passat 50 anys. En la memòria del curs acadèmic 53-54 un paràgraf diu: “Passats els anys hauran desaparegut les persones que el varen crear… tot passarà i el centre seguirà existint. Serà una sèrie de persones i de noms dormits en el pretèrit i una colla d’altres persones noves, eixides del seu esforç, més formades, més capacitades per a la lluita”.

Amb aquesta ràpida pinzellada, certament que hauran quedat moltes, moltíssimes coses interessants per dir del nostre Centre. De segur que els 11.000 alumnes i un centenar llarg, ben llarg de professores i professors que han passat per les seues aules tenen molt a afegir. I queda allò que és més important : les vivències. Aquells anys de convivència, en una època tan receptiva com és l’adolescència, estaran amarats d’emocions inoblidables.

Afectuosos records i profund agraïment al professorat i al personal no docent, que han dedicat i dediquen la seua vida professional a la formació de la jovenalla.

Lluís Escartí, ex alumne