Hume entén per percepció “qualsevol cosa que puga presentar-se a la ment”, i subdivideix les percepcions en impressions i idees. Són impressions tant les passions o emocions que sentim d’una manera directa, immediata, així com “les imatges (que tenim) dels objectes externs transmeses pels nostres sentits”, ço és, les sensacions. En canvi, les idees les tenim “quan reflexionem sobre la passió o l’objecte que no és present”. “Per tant, conclou Hume, les impressions són les nostres percepcions més vívides i fortes; idees, les que són més pàl·lides i dèbils”.

Aquesta distinció és tan clara (evident) com la que hi ha entre sentir i pensar.

Una vegada feta aquesta classificació de les nostres percepcions, Hume pot establir el principi fonamental de l’empirisme: “totes les nostres idees o percepcions dèbils es deriven de les nostres percepcions fortes”. En conseqüència, aquest caràcter derivat de les idees comporta que “no podem pensar mai en cap cosa que no hajam vist fora de nosaltres o sentit en les nostres ments”, ço és, no pot haver idea sense la seua impressió corresponent. Si les idees són derivades de les impressions, aleshores cal considerar les impressions com no derivades, ço és, com a originals. I allò que és original, és a dir, que no deriva d’altre contingut mental, és alhora innat.

La conseqüència filosòfica immediata d’aquest principi és la que ja Locke, en contra dels racionalistes, va deixar establerta: no hi ha idees innates.

Ara bé, Hume acusa Locke de cometre una inexactitud a l’hora de formular aquesta tesi filosòfica, consistent en una imprecisió terminològica: la discrepància entre Hume i Locke no és, per tant, conceptual, sinò terminològica. Ja havia anunciat Hume unes línies més amunt que emprava el terme impressió “en un sentit nou”. L’ús d’aquesta paraula en aquest sentit nou permetrà, pensa Hume, evitar aquesta inexactitud.

El problema està, per a Hume, en què “aquest famós filòsof” (Locke) comprén “totes les nostres percepcions sota el terme d’idea”.

Per a poder entendre aquesta afirmació de Hume cal tindre present la concepció lockeana de les idees. Locke nomena amb el terme idea el contingut conceptual nomenat per Hume amb el terme percepció. Així, per a Locke, les idees (i.e., les percepcions de Hume) se subdivideixen en idees de la sensació (les impressions o percepcions fortes de Hume) i en idees de la reflexió (les idees pròpiament dites o percepcions dèbils de Hume).

Si tenim present aquesta terminologia lockeana, observem que “és fals que no tinguem idees innates”, amb la qual cosa es planteja una contradicció amb el principi fonamental establert per l’empirisme.

La raó que dona Hume per a negar aquest principi és la següent:

“Ja que és evident que les nostres percepcions més fortes o impressions són innates (sensacions); i que l’afecció natural, l’amor a la virtut, el ressentiment i tota la resta de passions sorgeixen immediatament de la naturalesa”. Podem considerar que les impressions (sensacions i passions) són innates en tant que originals, en el sentit de no derivar d’altres percepcions (són directes, immediates). Com que aquestes impressions originals, innates, de Hume són denominades per Locke amb el terme idees de la sensació, aleshores sembla que aquest admet l’existència d’un tipus d’idea que sí que és innat, la qual cosa contradiu el principi que a l’autor “tant d’esforç li va costar d’establir”.

Detectada aquesta imprecisió terminològica, la proposta de Hume va encaminada a evitar l’aparent contradicció conceptual amb una altra denominació, la qual cosa permet manifestar al nostre autor la següent convicció:

“Estic convençut que qualsevol que considerés la qüestió sota aquest punt de vista seria capaç de reconciliar totes les parts” i evitar així la confusió conceptual. 

En conclusió, Hume pretén delimitar l’abast conceptual del terme idea per a referir-se als continguts mentals que no són immediats i que comporten una certa activitat mental (les idees les tenim quan reflexionem sobre les impressions, diu Hume) i permetrà comprendre millor la crítica que en el paràgraf posterior farà a determinades idees filosòfiques. La crítica de Hume consisteix en una modificació terminològica i no en una discrepància teòrica o conceptual amb Locke.