TEMA 2.-EL
CONEIXEMENT
SUPERPREGUNTA:
L’ expressió “REALITAT VIRTUAL” s’utilitza en la actualitat per anomenar entramats tridimensionals creats amb recursos multimedia – en especial- amb l’ajuda d’ordinadors. Aquestos entramats donen lloc a percepcions i a vivències que s’apropen a algunes percepcions i vivències generades a partir d’objectes anomenats reals.
·
Es éticament possible preferir la vida
a un món virtual que a un món real? Relaciona la teva resposta amb
alguna pel.lícula com ara el Show de Truman o Matrix.
RESPOSTES:
SARA GARCÍA
BAY ( 1º
Bat.C )
La relació que hi ha entre la realitat virtual i una al.lucinació és que les dos fan que tingues percepcions que s’acosten molt a la realitat, de manera que pot ser inclòs difícil distingir la realitat en la que et trobes. La diferència entre la realitat virtual i una al.lucinació, és que les percepcions a les que dona lloc la primera estan creades per un ordinador, mentre que les de la segona, per fenòmens més naturals.
La realitat
virtual també té molt a veure amb l’irrealisme, ja que aquest afirma que no
existeix la realitat en sí, sinó que la realitat sols són idees a les que hem
arribat a través de les percepcions. Les conseqüències d’ aquesta manera de
veure el món és que estaríem qüestionant-nos les coses contínuament, i la
vida diària s’ens faria molt complicada; per exemple, quan t’alces del
llit, com saps que el sòl es real? i si caus a l’infinit? , o quin perill hi
ha de tirar-se davant d’un tren si aquest sols és una idea?
Per últim la
decisió de preferir la vida a un món virtual a la de un món real, com Chypre,
un personatge de la pel·lícula de Matrix, no hem pareix molt correcta. És
veritat que viure a una realitat virtual és molt més còmode i sense
problemes, però no ho veig ètic, ja que és com fugir, evitar el món real que
és dur i complicat i agafar el camí fàcil. Preferir viure a l’ignorància
que lluitar per a millorar el món real.
MARC
SANCHIS NICLOS (1º Bat. C)
Tant la realitat virtual com l’al.lucinació són fruit de la nostra ment. Pel que fa a la realitat virtual, abans de plasmar-la en l’ordinador, hem d’haver fet prèviament un procés de configuració mental. Açò no és més que anar plasmat la nostra imaginació de forma ordenada. La realitat virtual és una representació de la nostra imaginació de forma conscient. En canvi, l’al.lucinació és un estat en que la nostra ment ens mostra una realitat inexistent que nosaltres de forma inconscient acceptem com a vàlida. Ara bé tots dos es formen amb l’ajuda de la percepció prèvia de objectes reals als que, en el cas de la realitat virtual, afegim imaginació, i amb el de l’al.lucinació, mesclem allò real amb allò que no ho és.
MARCOS POUS CASAS (1º Bat.A)
La relación que hay entre las dos
es, que la alucinación es una falsa percepción sensorial en ausencia de un estímulo
externo. Mientras que la realidad virtual es el sistema informático que genera
representaciones de cosas a través de medios electrónicos. Por tanto, la
realidad virtual proyecta representaciones de la realidad, una realidad
ilusoria, pues se trata de una realidad perceptiva sin soporte objetivo. En
conclusión la realidad virtual es un sistema informático que
proyecta alucinaciones, es decir, falsas percepciones sensoriales
mediante un equipo informático.
La
relación entre realidad virtual e irrealismo se basa en que las dos tienen en
común las cosas-ideas, ya que no se relacionan con lo material. Es decir, las
dos conceptos trabajan con ideas y niegas las cosas materiales.
Por
último señalar que no es ético preferir la realidad virtual al mundo real. Y
no puede ser ético porque no se controla la propia vida (Show de Truman), sino
que alguien ajeno (personas externas, ordenadores) dirigen tu propia vida.
BELÉN GIRBÉS CHAFRA ( 1º BAT. A)
L’al.lucinació es tracta d’una percepció molt escassa, en la qual no hi ha pràcticament presència física o molt poca. Mentre que la realitat virtual és un poc aquesta explicació, ja que, realment no té presència, no té lloc a la realitat, per la qual cosa no existeix aquesta realitat virtual. Passa igual que en l’al.lucinació , que no tenim presència d’algun objecte físic. La realitat virtual es troba en un àmbit totalment imaginari, inexistent. Aquesta, potser, siga la relació entre ambdues, la manca de presència física de l’objecte.
L’irrealisme (encapçalat per Berkeley) afirma que les coses sols existeixen en el moment en que una persona les percep, si no hi ha ningú que ho faça, no poden afirmar que la cosa existeix. I la realitat virtual és un poc com aquesta teoria , en el sentit que mentre no hi ha algú que la percebe és com si no existirà , no està. És veu clar en el cas de la realitat virtual immersiva, en la qual sols podem percebre si ens col·loquem uns casc o uns guants especials, si no ho fem, no existeix, no hi ha res.
Pense que a la pel·lícula “El Show de Truman” el protagonista viu una vida manipulada, sense cap tipus de llibertat, com enganyat. Per això crec que tothom prefereix viure una vida com cadascú desitge, sense cap persona que ens controle, perquè així, no estaríem vivint realment la nostra vida. Per tant resulta molt trist viure una farsa. De vegades, resulta satisfactori el fet d’experimentar per ú mateix coses noves, equivocar-nos i aprendre.
PAULA CASTELL CASAS
( 1º BAT.C)
Què seria un món virtual? Seria un món buit, sense sentiments purs, “prefabricat”, i desposseir al ésser humà dels seus sentiments i de les seues reaccions seria com llevar-li una part de la seva humanitat
MONTSE NICLÒS ESTEVE (1º BAT
C )
I respecte a l’última qüestió jo crec que l’ésser humà prefereix viure a un món real que ha un món virtual perquè les persones es senten més segures al món real, és a dir, que viure a un món virtual seria com viure dins d’una gran falsedat o mentida.
ESTHER
NACHER BUENO (1º BAT B)
Les al.lucinacions són percepcions en les que el subjecte té consciència total i plena de realitat sense que haja existit cap estímul extern. En aquest sentit no és el mateix que les vivències generades per la realitat virtual perquè en aquest cas hi ha estímuls externs (principalment visuals però també poden ser tàctils....) encara que no estiguen provocats per objectes reals.
Hi ha un tipus d’al.lucinacions que no estan creades per complet pel
subjecte, sinó que resulten de la deformació de les percepcions autèntiques (
una taca d’humitat ens pot semblar una cara). En aquest cas la ment rep un estímul
extern encara que l’interpreta erròniament, açò sí pot semblar-se a la
realitat virtual que fa imaginar reals coses que no ho són.
El irrealisme és molt paregut a la realitat virtual, que soles és la
representació artificial de coses que no existeixen realment fora de la nostra
ment en el món real. Com a conseqüència si donarem per certa la teoria de
l’irrealisme donaria igual viure en el món real que en el món virtual: ja que
no existeixen les coses fora de la meva ment, a ella tant li val que la idea que
percep siga virtual o real.
L’ésser humà tendeix a buscar la felicitat i moltes vegades es pensa que és l’absència de problemes i dolors. Des d’aquest punt de vista busca evadir-se de la realitat mitjançant drogues o en aquest cas realitat virtual. En l’altre costat està qui pensa que la felicitat es troba en la superació del dolor i la frustració, en aquest cas no es pot preferir un món virtual a un món real.
TEMA 2.2 : LA VERITAT
SUPERPREGUNTA:
Conten que Epimènides de Creta va a firmar que tots els cretencs eren
mentiders.